Desenvolupament de les competències per a l'educació plurilingüe
EDU2015-69332-R
Metodologia
Per abordar projectes que se situen en el camp social i que estudien fenòmens complexos -com és el de l'educació multilingüe- és pertinent una metodologia qualitativa de recerca que permeti captar els diferents significats que els participants atribueixen a aquesta. De la mateixa manera, per indagar sobre les influències dels sistemes de representació en l'ensenyament i en l'aprenentatge, convé adoptar un plantejament etnogràfic (Cambra, 2003) que ofereix una comprensió matisada, contextualitzada i microanalítica de l'objecte d'estudi. Optem, a més, per mètodes que promoguin processos oberts, dinàmics i participatius en els quals té cabuda la multivocalidad (Engeström i Sannino, 2010), en la qual diversos agents socials i educatius conflueixen i construeixen nous espais de representació. Aquestes són les raons per les quals en aquest projecte ens proposem un treball empíric, realitzat en espais escolars, amb intervenció de diversos col·lectius i amb una perspectiva émica i holística.
Els instruments
En coherència amb la metodologia, són de tipus qualitatiu, oberts i concordes als objectius que es proposa el projecte.
-
Narratives visuals (Kalaja, Dufva i Alanen, 2013), dibuixos –o representacions gràfiques- sobre la manera en el qual els subjectes es representen diverses situacions
-
Textos reflexius (Vanhulle, 2004) en els quals es descriuen i argumenten aspectes relacionats amb els dibuixos realitzats
-
Grups grups de debat (Fons i Palou, 2014) en els quals diferents participants – famílies, docents, alumnes i agents socials- intercanvien impressions, opinions, idees sobre aspectes per a ells rellevants (gravats i transcrits).
-
Entrevistes orientades (Fons i Buisan , 2012) amb la intenció d'aprofundir en aspectes rellevants detectats en instruments reflexius i aconseguir, així, una comprensió més àmplia de la manera en el qual el subjecte reconfigura les seves representacions al llarg del procés (gravades i transcrites).
El corpus
Fase inicial
60 narratives visuals + 60 textos reflexius dels docents en formació inicial 10 entrevistes orientades de docents del grup de formació inicial
2 sessions de debat entre mestres i investigadors
Fase de desenvolupament
60 textos reflexius dels participants sobre les propostes i recursos dissenyats per a la Plataforma per l'Educació Multilingüe
6 sessions de debat entre mestres i investigadors
Fase final
60 narratives visuals + 60 textos reflexius dels docents en formació inicial. 10 entrevistes orientades de docents del grup de formació inicial
2 sessió de discussió entre mestres i investigadors
Participants i contextos
60 alumnes en formació inicial en el Grau d'Educació Primària de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona durant els tres primers cursos del grau.
6 mestres d'educació primària en actiu en 4 centres escolars amb una composició multilingüe de l'alumnat: 1 a Vic, 1 a Girona, 2 a Barcelona
12 investigadors que formaran part dels grups de debat
Procediment d'anàlisi
Per a l'anàlisi de les dades partim de les aportacions dels teòrics del discurs segons les quals és possible acostar-se de forma qualitativa a les representacions. Es tracta de prendre la paraula com una font de l'anàlisi per arribar al significat i realitzar una lectura en profunditat a través de diverses relectures i del contrast de les interpretacions amb l'equip d'investigadors. Partint especialment, del anàlisis del discurs en interacció (Kerbrat-Orecchioni, 2005) i desenvolupat àmpliament per investigadors d'aquest projecte (Fons i Buisan , 2012; Palou i Fons, 2012; Fons i Sánchez-Quintana, 2010) es planteja una anàlisi de les dades, que permeti prendre indicadors del discurs interlocutivos, enunciatius i de posicionament i detectar transformacions experimentades pels participants en l'estudi.
Quant a l'anàlisi de les narratives visuals es partirà dels criteris generals de Margolis i Pauwels, (2011) sobre l'ús de mètodes visuals en la recerca de la ciència social i de les propostes específiques en l'àmbit de les didàctiques de llengües de Spencer (2011), Rose (2012) i Kalaja, Dufva i Alanen, R. (2013), experimentades i desenvolupades en anteriors recerques per membre del grup. Les narratives multimodales s'examinen i interpreten a través de tres tipus d'enfocaments teòrics complementaris: el cognitiu, que entén la narrativa com un sistema creador de significat i com a evidència de la forma en què les persones comprenen els esdeveniments; el textual, que ho interpreta com a interacció creativa de diverses veus i discursos i com a evidència d'influències socials i culturals en la cognició i autorepresentación humana; i el discursiu que la concep com a producció interactiva i orientada i com a evidència de la naturalesa coconstructiva dels relats. S'adopta, a més, un enfocament contextual per analitzar les representacions dels mestres en formació inicial en les seves múltiples relacions amb l'entorn.
